■ suplici

Etimologia: del ll. supplicium, íd., pròpiament ‘súplica per apaivagar els déus’, der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret penal
    1. Sofriment corporal greu imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort.
    2. darrer suplici Pena de mort.
    1. Patiment atroç. Vam haver de passar el suplici de la set.
    2. hiperbòlicament Haver-lo d’escoltar hores i hores: quin suplici!