■ supuratiu
| | supurativa

Partició sil·làbica: su_pu_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suppuratus, -a, -um, participi de suppurare ‘supurar’ 1a font: 1839, DLab.
    patologia
  1. adjectiu Que produeix supuració.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent o droga que promou la supuració.