■ surgència

Partició sil·làbica: sur_gèn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. surgens, -ntis, participi pres. de surgĕre ‘sorgir’
femení geomorfologia Sortida a l’exterior, mitjançant un forat o una cova, de les aigües infiltrades en un carst, quan troben un nivell subjacent de roques impermeables.