suspès
| | suspesa

Homòfon: sospès
Compareu: suspens
Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu Que és sostingut enlaire com si estigués penjat. La pols suspesa en l’aire. Un pont suspès.
  2. adjectiu i masculí i femení Que ha estat suspès en un examen, que té un suspens. Els suspesos hauran de tornar a examinar-se.