■ swing*

Pronúncia: swíŋ
Etimologia: mot angl., ‘balanceig’, de to swing ‘balancejar’, usat en el jazz nord-americà
    masculí
  1. música
    1. Qualitat rítmica pròpia de la música de jazz, que consisteix en un desplaçament d’accents que desemboquen en una estratificació rítmica complexa.
    2. Modalitat de jazz, desvinculat de la seva qualitat rítmica.
  2. esports
    1. En el golf, seqüència de moviments que executa el jugador per a copejar la bola amb el bastó.
    2. En la boxa, ganxo acabat amb una rotació de manera que el puny queda en supinació i hom colpeja la cara de l’adversari amb el metacarp.