■ tàctic | tàctica

Compareu: l’acc. 4 4 amb estratègia 2
Etimologia: del gr. taktikós, -ḗ, -ón ‘capaç d’ordenar; apropiat per a ordenar’, der. de táttō ‘ordenar, arreglar’
  1. adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a la taxi.
  2. adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent al tactisme.
  3. adjectiu química física
    1. Relatiu o pertanyent a la tacticitat.
    2. Que presenta tacticitat.
  4. ciències militars
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la tàctica.
    2. adjectiu Que comporta una tàctica. Moviment tàctic.
    3. masculí i femení Persona que és destra en les maniobres de les petites unitats de combat o que hi té relació.
    4. femení Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
    5. femení figuradament Camí i procediment més o menys hàbils, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat.
    6. unitat tàctica Part d’un cos de tropa que és presa com a base d’instrucció tàctica.