■ talabard1

Etimologia: del fr. ant. talevart ‘pavès, escut ample’, variant del més corrent talevas, íd., d’origen incert 1a font: 1363
    masculí
  1. Cinturó de cuir on va penjada l’espasa.
  2. per extensió Corretjam cenyit al bust per a fixar-hi el paracaigudes, les cordes per al ràpel, etc.



    3. Vegeu també:
    talabard2