■ talaia

Partició sil·làbica: ta_la_ia
Etimologia: de l’àr. ṭalâyiʿ, pl. de ṭalîʿa ‘sentinella’, de l’arrel ṭ-l-ʿ ‘estar a dalt, a l’aguait’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. Torre des d’on es pot observar mirant de lluny per donar avís del que hom hi descobreix.
    1. Acció de vigilar.
    2. fer talaia Mirar, un caçador, des d’un lloc oportú per veure per on van els animals que vol caçar.
  3. antigament Talaier.