■ tàlem

Etimologia: del ll. thalămus, i aquest, del gr. thálamos, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. En llenguatge literari, llit nupcial.
    1. antigament Dosser per a cobrir algú i resguardar-lo del sol.
    2. litúrgia Pal·li. El bisbe entrà sota tàlem.
  3. anatomia animal
    1. Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigèmins, darrere i dins el cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
    2. Cara articular del calcani, anomenada també llit de l’astràgal.
  4. botànica Eixamplament terminal del peduncle de la flor, sobre el qual són inserits els verticils florals.
  5. construcció naval Cadascuna de les dues orles transversals (tàlem de popa i tàlem de proa) de la barca de palangre.