■ talent

Etimologia: del ll. talĕntum, i aquest, del gr. tálanton ‘balança; pes d’or, unitat monetària’; el sentit modern de ‘capacitat intel·lectual’ prové de la paràbola evangèlica dels talents que cal fer rendir (Mt 25, 14-30) 1a font: 1065
  1. masculí numismàtica Unitat de pes i monetària grega.
  2. masculí Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses (art, mecànica, etc.). És un home de talent. Tenia un talent especial per a les finances.
  3. masculí Disposició d’ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. Fer de mal talent una cosa.
  4. femení Gana, apetit. Més val talent que pa de forment.