talonejar

Accessory
Etimologia: de taló 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. intransitiu Picar de talons a terra en caminar. La Mercè talonejava amb força mentre avançava pel passadís.
  2. transitiu Pegar amb els talons el cavall que hom munta. Talonegeu el cavall quan vulgueu que es posi a córrer.
  3. transitiu Estalonar.