■ tancador
| | tancadora

Etimologia: de tancar 1a font: 1366
  1. adjectiu i masculí i femení Que tanca.
  2. masculí
    1. Part del pany constituïda per una peça de planxa metàl·lica fixada o encastada al bastiment d’una porta, a un moble, etc., que conté l’orifici en el qual entra el pestell o els pestells, en ésser tancat el pany.
    2. Forat fet al bastiment d’una porta, etc., amb la mateixa finalitat.
    3. codicologia Baga o sivella amb què es mantenen subjectes les cobertes d’un llibre quan aquest és tancat.
    4. Tanca de bossa o de portamonedes.
    5. Tanca de collaret, de polsera, etc.
    6. tancador de pressió Botó de pressió.