■ tàndem

Etimologia: de l’angl. tandem, íd., i aquest, del ll. tandem ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs
    masculí
    1. Nom donat al conjunt de dos o més òrgans mecànics, animals, etc., disposats l’un darrere l’altre.
    2. electrotècnia i tecnologia Conjunt de dos o més dispositius o elements desplaçables o giratoris muntats de manera que puguin ésser accionats simultàniament.
    3. transports Tir de dos o més cavalls posats l’un darrere l’altre.
    4. transports Bicicleta per a dues persones o més, cadascuna de les quals disposa de selló, de pedals i de manillar, el qual és fix llevat del davanter que serveix per a canviar de direcció.
  2. en tàndem Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc., instal·lats o col·locats l’un darrere l’altre, de manera que combinen llurs efectes.