■ tangent

Etimologia: del ll. tangens, -ntis, participi pres. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu geometria
    1. Que toca en un sol punt una línia o una superfície. Dues circumferències tangents.
    2. pla tangent Donada una superfície z=f(x, y) i un punt P[x0, y0, f(x0, y0)], pla que conté les rectes tangents en aquest punt a totes les corbes contingudes en la superfície considerada i que passen pel punt [x0, y0, f(x0, y0)].
    3. recta tangent (o simplement tangent) Recta que passa per un punt P d’una corba o d’una superfície i és la posició límit d’una recta variable que passa per aquest punt i per un altre de la mateixa corba o superfície que es mou fins a coincidir amb el primer.
    4. vector tangent Donada una corba qualsevol x = x(t), y = y(t), z = z(t) i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x′(t0), y′( t0), z′(t0)] i de mòdul unitat.
  2. femení matemàtiques
    1. [símbol tan, tg] Raó trigonomètrica definida per a un angle α com la relació entre el sinus i el cosinus, o sigui, tg α = sin α/cos α.
    2. tangent hiperbòlica [símbol tanh, tgh, th] Funció de variable complexa z, definida per l’expressió tanh(z)= (ex—e-x)/(ex+ e-x).
  3. anar-se’n (o fugir) per la tangent figuradament Escapolir-se amb un subterfugi.