tangí

Etimologia: del gr. tágēnon ‘paella’, amb la pronúncia itacista del gr. hel·lenístic i bizantí, que hagué de donar una forma primitiva *tagín, on es produí una propagació de nasal, tangí
masculí Perol d’aram, ferro o alumini, amb cobertora o llauna, emprat per a fer crema, confitura, etc.