■ tapaboques

Etimologia: de tapar i boca 1a font: s. XX, Ruyra
    masculí
    1. Peça de roba de llana o cotó, generalment amb grans mostres de color, que hom usa com a abrigall del coll, amb la qual hom sol tapar-se àdhuc la boca.
    2. indumentària Peça de roba en forma de tub, usada com a abrigall del coll, que hom pot portar de maneres diverses.
  2. armament Peça de fusta o metàl·lica amb què hom tapa la boca de les armes de foc, per tal d’impedir l’entrada de pols i de cossos estranys a l’ànima del canó.
  3. construcció Peça de metall que tapa el forat d’un pany.
  4. construcció i fusteria Mitjacanya o altra motllura que hom col·loca sobresortint a una fulla d’una porta o d’una finestra a la banda de la juntura de dues fulles, o de la porta i la paret, per tal d’impedir l’entrada d’aire.
    1. transports Placa metàl·lica que tapa cadascuna de les puntes rodones del fusell dels cotxes per les quals aquest entra dintre les boixes.
    2. per extensió automòbil, automobilisme Peça metàl·lica, de forma rodona, que tapa la part central de la llanda de les rodes.