■ tardà
| | tardana

Homòfon: tardar
Etimologia: de tard 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
  1. Que tarda a fer les coses. X sempre és dels tardans: no l’espereu pas abans de les quatre.
  2. Dit d’una fruita, etc., que ve o madura tard (oposat a primerenc). Fruita tardana. Enguany hem plantat tomàquets tardans.
  3. Que s’esdevé després del temps oportú. Una decisió tardana. Un penediment tardà.
    1. Que no és antic. Una llegenda tardana.
    2. Que pertany a la darreria d’un període. Gòtic tardà.
    3. lingüística Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució.