■ taronger
| | tarongera

Etimologia: de taronja 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les taronges o als tarongers. D’un oncle va heretar una horta tarongera.
  2. masculí i femení Taronjaire.
  3. masculí botànica
    1. agricultura Arbre de la família de les rutàcies (Citrus sinensis), de capçada arrodonida, fulles agudes, flors blanques i oloroses i fruits en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat, anomenats taronges.
    2. taronger agre agricultura Arbre de la família de les rutàcies (Citrus aurantium), semblant al taronger, oriünd del sud-est d’Àsia i que és plantat en jardins i parcs com a ornamental i emprat per a preparar melmelades i licors.
    3. taronger mandarí Mandariner.
    4. taronger nan jardineria Arbust de la família de les rutàcies (Citrus myrtifolia), de fulles atapeïdes, flors blanques i fruits petits ataronjats, plantat com a decoratiu.