■ tàrtar1

Etimologia: del ll. Tartărus ‘infern, fondàries de la terra’
    masculí
  1. poèticament mitologia Infern.
  2. química orgànica
    1. Crémor tàrtar.
    2. tàrtar emètic Tartrat d’antimoni i potassi hemihidratat, K(SbO)C4H4O6 · ½H2O, cristalls incolors, eflorescents a l’aire, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni (III) amb una solució de crémor tàrtar.



    3. Vegeu també:
    tàrtar2