■ tau

Partició sil·làbica: tau
Etimologia: del gr. táu, íd.
    femení
    1. Nom de la dinovena lletra de l’alfabet grec [τ Τ].
    2. Nom de la vint-i-dosena i última lletra dels alfabets hebreu i arameu.
  2. arqueologia, heràldica i litúrgia Símbol sagrat egipci, en forma de creu egípcia o creu de tau, que porten a la mà algunes divinitats egípcies representades en monuments funeraris per a significar el triomf de la vida sobre la mort. Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni.
  3. física i electrònica Símbol de la constant de temps.