■ taxatiu
| | taxativa

Partició sil·làbica: ta_xa_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. taxatus, -a, -um, participi de taxare ‘taxar’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que fixa els límits dels quals hom no pot sortir.
  2. dret Dit d’allò que circumscriu o redueix una disposició legal, testamentària o contractual, en determinats casos.