tecno

Pronúncia: tɛ́ŋno
Etimologia: de l’angl. techno, íd.
    música
  1. masculí Estil de música pop, altrament conegut com música electrònica, aparegut durant els anys setanta, i caracteritzat per la utilització d’instruments musicals electrònics, especialment sintetitzadors.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al tecno. Festival tecno.