■ tecodont
| | tecodonta

  1. adjectiu anatomia animal
    1. Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.
    2. Dit de l’animal que presenta dents tecodontes.
  2. masculí paleontologia i zoologia
    1. plural Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents tecodontes i sense dents palatines, amb tendència a la marxa bípeda, probablement de vida amfíbia i carnívors, que visqueren durant el triàsic.
    2. singular Rèptil de l’ordre dels tecodonts.