■ tela2

Etimologia: probablement del ll. tēla, pl. de tēlum ‘dard, venable’, aplicat al ‘conjunt de pals clavats, palissada’ 1a font: s. XIV, Metge
femení història En els torneigs, justes, etc., barrera o clos fets normalment d’estaques clavades a terra.


Vegeu també:
tela1