■ telegrafia

Partició sil·làbica: te_le_gra_fi_a
Etimologia: de tele- i -grafia 1a font: 1888, DLab.
    femení telecomunicacions
  1. Art de construir, instal·lar i manejar els telègrafs.
  2. Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fils o radiotelegrafia.