■ televisió

Partició sil·làbica: te_le_vi_si_ó
Etimologia: de l’angl. television, comp. híbrid de l’element gr. tele- i vision, pres del fr. vision, del ll. visio, -ōnis ‘visió’
    femení [abreviatura tv.] telecomunicacions i televisió
    1. Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
    2. televisió a la carta Modalitat televisiva que permet al teleespectador sol·licitar a l’emissora que ofereix el servei un programa concret d’entre els disponibles sense dependre de dates ni horaris prefixats.
    3. televisió de pagament Sistema de televisió en el qual l’usuari rep una sèrie d’emissions codificades, sense interrupcions publicitàries, mitjançant un aparell descodificador de senyals i a canvi d’una tarifa d’abonament.
    4. televisió per cable Sistema de transmissió que distribueix senyals de televisió, programes originals i altres serveis a través d’un cable coaxial.
    5. televisió per satèl·lit Sistema de distribució de senyals de televisió consistent en la utilització d’un satèl·lit artificial com a únic repetidor, de manera que els usuaris d’un territori puguin captar-ne directament els senyals.
    1. Mitjà de comunicació de massa basat en la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons.
    2. televisió porqueria Gènere televisiu en què hom vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o explotant el gust per la violència, els escàndols o la grolleria.