■ templàs

Etimologia: d’una variant templar, usada sobretot en pl., templars, amb aglutinació posterior de la -s en templàs, sentit com un sing. (per a l’origen darrer del mot, v. tempial)
    [plural templassos] masculí indústria tèxtil
  1. Regle de fusta extensible amb puntes en els extrems, que es claven en els voravius del teixit.
  2. En el teler mecànic de tipus cotoner, aparell amb un cilindre metàl·lic, anomenat també pinya, que té uns anells diagonals proveïts de puntes, i que hom posa a cada vora del teixit per a impedir la reducció de l’amplària de la peça que es teixeix.