■ templer
| | templera

Etimologia: der. de temple, referit al de Jerusalem, que apareix en el nom de l’orde: equites militiae templi Salomonis ‘cavallers de la milícia del temple de Salomó’ 1a font: c. 1251
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres.
  2. masculí Membre de l’orde militar del Temple fundat a Jerusalem al segle XII amb la finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants.