■ temptar

Etimologia: del ll. temptare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Posar a prova. Temptar la paciència d’algú. Déu temptà Abraham. Temptar fortuna.
    2. temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc.
  2. Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc. Temptar una empresa difícil. Temptem un darrer esforç.
    1. Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta. Ésser temptat pel diable.
    2. Excitar el desig. Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc. Estic temptat de fer-ho.