■ temptejar

Etimologia: de temptar 1a font: 1932, DFa.
    verb transitiu
  1. Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució d’una cosa. Temptejar el terreny. Temptejava la possibilitat d’obrir un centre lúdic consultant-ho amb l’alcalde. Hem de temptejar el director per veure si acceptaria fer-ho.
  2. dret civil Tantejar.