■ tenallar

Etimologia: de tenalla2
    verb transitiu
    1. Agafar amb les tenalles. Tenallar un clau.
    2. Torturar pessigant fortament amb unes tenalles. Tenallaren el reu perquè revelés l’amagatall dels seus companys.
    3. història del dret Arrencar (a algú) fragments de carn tant amb tenalla freda com amb tenalla roent.
  2. per analogia Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc. Els guàrdies tenallaven l’intrús perquè no es mogués.
  3. figuradament Torturar, fer sofrir, moralment. Aquell dubte el tenallava dia i nit.