■ teocratisme

Partició sil·làbica: te_o_cra_tis_me
Etimologia: de teòcrata
    masculí història eclesiàstica i ciències polítiques
  1. Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment.
  2. Clericalisme, ultramuntanisme.