■ teofania

Partició sil·làbica: te_o_fa_ni_a
Etimologia: del b. ll. theophania, i aquest, del gr. theophanía, íd.
    femení
  1. història de les religions Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
  2. litúrgia En el ritu bizantí, nom donat a la festa de l’Epifania.