■ terminal

Etimologia: del ll. td. terminalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Pertanyent a la terminació.
    2. Que forma la terminació. La síl·laba terminal d’un mot.
    3. Dit d’una malaltia incurable en la seva última fase. Un càncer terminal, en fase terminal.
    4. Dit del malalt que es troba en la fase terminal de la malaltia.
    5. estació terminal (o simplement terminal f) Estació d’una línia de transports o zona d’un aeroport d’on surten i on arriben els passatgers.
  2. adjectiu botànica Que es troba a l’extrem d’una tija, d’una branca o de qualsevol altre òrgan.
  3. masculí electricitat Born.
  4. masculí informàtica Qualsevol element perifèric d’entrada i de sortida que permet de servir-se a distància d’un ordinador.