■ termoelèctric
| | termoelèctrica

Partició sil·làbica: ter_mo_e_lèc_tric
Etimologia: de termo- i elèctric
    adjectiu
  1. electricitat
    1. Relatiu o pertanyent a la termoelectricitat.
    2. efecte termoelèctric Fenomen consistent en la generació d’una força electromotriu entre dos metalls diferents units o soldats quan hi ha una diferència de temperatura entre ells.
  2. electrotècnia Relatiu o pertanyent a la producció d’electricitat mitjançant l’energia tèrmica (motors tèrmics). Central termoelèctrica.