■ tern

Etimologia: del ll. ternus, -a, -um ‘triple; tres cada u’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Conjunt de tres coses d’una mateixa espècie.
    2. especialment Conjunt de pantalons, armilla i americana (o una altra peça anàloga) fets de la mateixa roba.
  2. jocs d’entreteniment
    1. Sort de tres números en el joc de la loteria antiga.
    2. En alguns jocs, com ara la plena, conjunt de tres números sortits que es troben a la mateixa línia horitzontal d’un cartó.
  3. litúrgia
    1. Conjunt del celebrant, el diaca i el sotsdiaca.
    2. Ornaments propis del celebrant, el diaca i el sotsdiaca, és a dir, casulla, dalmàtica i tunicel·la, fets de la mateixa tela i del mateix color.
  4. moneda de tern numismàtica Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.