■ terraplenar

Etimologia: de terraplè 1a font: 1581
    verb
  1. transitiu Sobreposar terra a un terreny de manera que, omplint-ne els clots, etc., formi una superfície plana. Terraplenar un camí ple de clots. Terraplenar els clots del camí.
  2. transitiu geomorfologia Reblir amb sediments (el fons d’una vall, d’un llac, d’una conca sedimentària, d’un piemont).
  3. pronominal Omplir-se de terra un clot, una séquia, etc. El sot va terraplenar-se a causa de l’esllavissada de fang.