■ terratge

Etimologia: de terra 1a font: 1299
    masculí
  1. dret
    1. Allò que paga a l’amo d’una terra el qui la conrea.
    2. especialment Quantitat de cereals i fruits que l’arrendatari conreador d’una terra ha de pagar al propietari com a preu de l’arrendament.
    3. història del dret Imposició medieval que percebia el rei en els territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra.
    4. dret català Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari.
  2. història Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.