■ terrejar

Etimologia: de terra 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu agricultura Estar el gra, l’herba, etc., barrejat amb terra. Aquest blat s’ha de garbellar: terreja molt.
  2. intransitiu
    1. Tenir alguna cosa gust de terra. Aquesta aigua terreja.
    2. Tenir color terrós. Un ocre que terreja massa.
  3. intransitiu Tocar o remoure terra amb les mans. Veus com t’has embrutat el vestit nou, terrejant?
  4. transitiu Tractar amb una terra una cosa per llevar-ne una substància estranya, una impuresa, etc. Aquest atuell, abans de rentar-lo amb sabó, l’has de terrejar amb terra d’escudelles.
  5. transitiu Fer caure a terra un adversari, etc. Com t’has deixat terrejar per un noi més petit que tu?
  6. intransitiu Volar molt baix els ocells, anar gairebé tocant a terra. No s’enlaira com les àligues, sinó que terreja com les perdius.
  7. intransitiu Anar per la terra, estar en contacte amb la terra, rebolcar-se per terra. Li toca el sol i l’aire i tot el dia terreja.
  8. intransitiu Habitar a la terra, conrear-la, lluny de la mar. Allí la gent ja no marinegen, sinó que terregen.
  9. intransitiu nàutica Navegar una embarcació prop de terra. Vam anar amb barca de Caldetes a Arenys terrejant tota l’hora.
  10. intransitiu Ésser de poca vàlua espiritual, estar lligat excessivament a les coses terrenals. Si la gent terreja, com es pot fer avançar un país?