■ terrer
| | terrera

Etimologia: de terra 1a font: 1342
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la terra.
    2. boira terrera Boira baixa, tocant a terra.
    3. llenya terrera Arbusts que creixen entre els arbres del bosc.
    4. pla terrer A l’Alguer, planta baixa d’una casa.
    5. segar molt terrer Segar arran de terra.
  2. masculí
    1. Terra on hom s’ha criat, on hom viu. L’agre del terrer.
    2. Terreny.
    3. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc.
    4. ceràmica Lloc d’on hom treu terra per a la indústria terrissera.
  3. masculí Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau.
  4. masculí urbanisme Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.
  5. masculí i femení oficis manuals i ceràmica
    1. Persona que prepara la terra per als ollers.
    2. Persona que treballa extraient terra per a la indústria terrissera o per a altres aplicacions.
  6. femení botànica Caps blancs.
  7. femení ceràmica Terrer, lloc d’on hom treu terra.
  8. femení construcció Teula grossa o rengle de teules que serveixen de canal d’una teulada.