terrier

Partició sil·làbica: ter_ri_er
Etimologia: del fr. (chien) terrier ‘(gos) de cau’, der. de terre ‘terra’
    zoologia
  1. adjectiu Dit de la raça de gossos d’origen anglès, bons per a la caça d’animals encauats.
  2. masculí Gos de raça terrier. Un terrier escocès.