■ testimonial

Partició sil·làbica: tes_ti_mo_ni_al
Etimologia: del ll. testimonialis, íd.
  1. adjectiu
    1. Mitjançant testimonis.
    2. Que pot donar fe, que serveix com a testimoni.
  2. femení plural
    1. dret Document en què hom testifica alguna cosa legalment.
    2. dret canònic Document en què un prelat dona testimoni de la vida, els costums i la llibertat d’un súbdit seu que passa a una altra diòcesi o a la jurisdicció d’un altre prelat.