■ tetracord

Etimologia: del ll. tetrachordon, i aquest, del gr. tetrákhordon, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
  1. Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
  2. Interval de quarta en l’escala musical.
  3. Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics.