■ tetràedre [o tetraedre]

Partició sil·làbica: te_trà_e_dre, te_tra_e_dre
Etimologia: de tetra- i -edre 1a font: 1839, DLab.
    masculí geometria
  1. Políedre de quatre cares.
  2. tetràedre regular Tetràedre en què les cares són triangles equilàters.