tetraèdric | diccionari.cat

Partició sil·làbica: te_tra_è_dric
Etimologia: de tetràedre

adjectiu

geometria

Relatiu o pertanyent al tetràedre.
Que consta de quatre cares.
Dit de l’angle polièdric que té quatre cares.
Dit de la superfície que té per representació paramètrica x = A(u-A)^α (v-a)^β, y = B(u-b)^β (v-b)^β, z = C(u-c)^α (v-c)^β, on a, b, c, A, B, C, α i β són constants.