■ tíbia

Partició sil·làbica: tí_bi_a
Etimologia: del ll. tibia ‘flauta; tíbia’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. música Instrument de vent usat pels antics romans, equivalent a l’aulos grec, que es perpetuà a l’edat mitjana en la caramella, avantpassat de l’oboè, el clarinet i el fagot.
  2. anatomia animal
    1. Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors.
    2. Quart artell de les potes dels aràcnids i dels insectes, entre el fèmur i el tars.