■ tímic1
| | tímica

Etimologia: del ll. thymus, -i ‘timó’ (v. timó2)
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al timó o farigola.
    1. Extret de la farigola.
    2. àcid tímic química orgànica Timol.



    3. Vegeu també:
    tímic2