■ tina

Etimologia: del ll. tīna ‘espècie d’ampolla per a vi, de coll llarg i amb tapa’ 1a font: 1239
    femení
  1. Nom que, en diferents contrades, hom dona a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.
  2. especialment indústria Pila en la qual és efectuat el tenyiment de teixits i altres operacions industrials.