■ tinent1

Etimologia: del ll. tenens, -ntis, part. pres. de tenēre ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té o posseeix una cosa.
  2. adjectiu Que té una determinada cabuda.
  3. adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo.
  4. masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa.
  5. masculí
    1. antigament Suport, peça de sosteniment.
    2. heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut.
  6. masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc.



    7. Vegeu també:
    tinent2