tió

Accessory
Partició sil·làbica: ti_ó
Etimologia: del ll. tītio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
  2. folklore Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.